Enriqueta Gallinat

Antònia Petit

Enriqueta Gallinat i Roman va néixer a Barcelona, al barri del Raval, el 9 de juliol de 1909, filla de pares valencians.

Als 12 anys va començar a estudiar a l’ Institut de Cultura de la Dona on es va treure el títol de professora de taquimecanografia que li va permetre treballar de secretària i telefonista. El març de 1931, en vigílies de la proclamació de la Segona República, va començar a col∙laborar a les oficines de la recentment formada Esquerra Republicana.

Portada del llibre “Enriqueta Gallinat: Una republicana barcelonina del S.XX

Va entrar a treballar al Negociat de Cultura de l’Ajuntament i participà activament en la campanya de recollida de signatures a favor del sufragi femení. Poc després passà a ser secretària personal del tinent de batlle Hilari Salvadó, que el 1938 es convertiria en el darrer alcalde republicà de Barcelona.

Es va casar el 1934 amb el director d’ El Noticiero Universal, Enric Tubau. El 1944 van tenir un fill, Josep Maria, autor, entre d’altres llibres, de la biografia de la seva mare “Enriqueta Gallinat. Una republicana barcelonina del segle XX”, publicat per la Fundació Josep Irla l’any 2018.

Amb l’esclat de la guerra entrà a la Unió de Dones de Catalunya (1) on s’encarregava d’Agitació i Propaganda, tasca que compaginava amb el treball com a secretària de la batllia.

En acabar la guerra civil s’exilià primer a Perpinyà i el 1940 es va traslladar a Oceja (Alta Cerdanya) on va col∙laborar amb la Resistència, ajudant a passar clandestinament la frontera a fugitius de l’ocupació alemanya.

El 1943, en assabentar-se que el seu nom és a una llista de jueus per a ser deportats als camps nazis, Va tornar a Espanya i fou detinguda. Acusada d’espionatge, entrà a la presó de dones de les Corts, on romandria prop d’un any. Ja alliberada participà, juntament amb antigues companyes de la Unió de Dones, en l’organització de col∙lectius de suport als presos i col∙laborà amb ERC.

Finalitzada la dictadura, va ser membre del Consell Executiu i del Consell Nacional, a més de secretària de l’organització de Dones d’ERC. També fou nomenada consellera del Consell de Districte de l’Eixample i membre del consell executiu de l’ Institut Català de les Dones.

L’any 1996, amb 86 anys, va rebre la Creu de Sant Jordi i l’any següent participà en la fundació de “Les Dones del 36”, associació que el mateix any va rebre el Premi Maria Aurèlia Capmany de l’Ajuntament de Barcelona. El 2002 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona.

Va morir als noranta-set anys, el 13 de juliol de 2006. En memòria seva, el Districte de l’Eixample ha batejat com a “Plaça Enriqueta Gallinat” el tram de l’avinguda Roma comprés entre els carrers del Comte Borrell i d’Urgell. L’acte d’inauguració es feu el 31 de març 2014.

En aquesta petita plaça trobem una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica.

(1) Organització fundada l’any 1937, en el marc de la Guerra Civil, que aplegava dones de diverses tendències polítiques i sindicals amb l’objectiu de formar una organització unitària antifeixista unint totes les agrupacions de dones per contribuir a la victòria republicana des de la rereguarda.