Paula Montal

Jardins de Paula Montal

Paula Montal, avui Santa, dona nom a uns Jardins d’Interior d’Illa que són al carrer Viladomat, entre Diputació i Consell de Cent. Estan dotats d’una zona per infants de 0 a 6 anys, una altra per infants de 6 a 12, font de beure, una àrea d’esbarjo per gossos…
Hi trobarem palmeres washingtònies, el curiós arbre ampolla, i tanques de pitòspor.

Qui va ser PAULA MONTAL?

Paula Montal va néixer a Arenys de Mar, l’octubre de 1799. Va ser la gran de 5
germans, fills de la 2a. esposa del pare. De la primera esposa ja n’hi havia 7. El pare va
morir quan Paula tenia 10 anys i això la va fer molt responsable i treballadora.

De  1808 a 1814 el poble va viure la tragèdia de la invasió dels exèrcits francesos.
Paula va veure la realitat educativa de la dona i les poques possibilitats que tenia per
accedir a la cultura. A Arenys no hi havia cap escola per a nenes, només Costura, on
aprenien més que res a cosir i a fer puntes de coixí. Poc a poc desperta en ella, de
forma evident, la seva vocació. Ella ho expressava dient que volia “salvar les famílies
ensenyant les nenes”.

Paula Montal

El 1829, amb 30 anys, marxa a Figueres amb les seves amigues Agnès Busquets i Felicia
Clavell i crea la primera escola de noies. Després se’ls uniria Margarita Molinet.

Allà van estar-hi fins el 1842, quan tornaren a Arenys de Mar per fundar una escola de
les mateixes característiques que la de Figueres. Van conèixer el Pare Agustí Casanovas
i, per ell, l’Orde de les Escoles Pies que despertà l’admiració pel seu Fundador, Sant
Josep de Calasanç. Arribava l’hora de la Escola Pía Femenina.

L’any 1847 van fer la Professió Religiosa Paula Montal i les seves tres companyes, a Sabadell . I van començar a fundar escoles a diferents llocs: Igualada, El Vendrell, El Masnou… Creix el nombre de vocacions per la nova orde i decideixen fer un Noviciat a Sabadell. Van seguir obrint noves escoles: Girona, Blanes, Sóller… L’any 1859 van rebre l’encàrrec de fer una nova escola a Olesa de Montserrat. En 1862, van fundar el col·legi de San Martín de Provençals, el primer a Barcelona, i s’hi traslladà el Noviciat. També es van anar obrint escoles a diverses ciutats espanyoles.

La Mare Paula Montal va morir el febrer de 1889. El novembre de 2001 va ser
canonitzada.

VOX, paradetes, antifeixistes, Meridiana Resisteix i Mossos

Núria Florensa i Soler, historiadora

Només començar la campanya electoral prevista pel 14 de febrer, els militants
de VOX es van llançar a posar paradetes arreu del territori.

El dia 11 de gener a Nou Barris, i quan estaven aixecant el muntatge d’una
paradeta van aparèixer una desena de manifestants de L’Esquerra
Independentista de Nou Barris així com d’altres veïns i veïnes del barri,
convençuts antifeixistes i, per tant , contraris a VOX, que els van escridassar
per les consignes que tenien penjades.

Cal destacar que amb aquesta acció seria el cinquè boicot que rebia
l’organització d’ultradreta VOX durant aquest any 2021, que acaba de
començar. Els moviments antifeixistes també es mobilitzen perquè no puguin
campar al seu aire i desbarrar les seves idees feixistes per Barcelona i rodalies.
El primer boicot va ser una parada muntada a Sant Feliu de Llobregat el darrer
3 de gener. Després seria a Vilafranca del Penedès, el dia 8 de gener . De nou
a Barcelona a la Plaça Lesseps i el dia 10 a Fabra i Puig al tall de l’Avinguda
Meridiana. En aquesta, el dia 15 la parada de VOX tenia 20 simpatitzants i la
van envoltar un cordó policial de mossos i una ambulància. A prop de l’estació
de Fabra i Puig hi havia unes 80 persones o més en petits grups. Cap a les 18h
quan pujaven una trentena de manifestants antifeixistes, els mossos van pegar
els primers cops de porra dissuasoris contra els manifestants. Molt abans un
grup van estar encapsulats des de les 16h i van trigar molt en poder marxar.
Els mossos van tornar a utilitzar les porres per dispersar els manifestants, els
quals cridaven unànimement les consignes contra VOX següents:

a) “Fora feixistes dels nostres barris!”
b) “El feixisme avança si no se’l combat!”

Pancarta contra Vox a la concentració del Pg de Gràcia

Aquell dia 15 de gener els manifestants antifeixistes concentrats a Fabra i Puig
se’ls va quedar gravat que la BRIMO amb 15 dotacions de mossos van protegir
l’extrema dreta, la paradeta feixista de VOX a la que havien arribat gent en
autocars i que no eren del barri. A distància van dispersar a cops de porra els
que havien anat a protestar contra ells. La situació de tensió és va mantenir i la
consigna “Meridiana Resisteix” persisteix i va prosseguint.

Una situació similar és va produir a les 10h del matí amb un altra paradeta que VOX va voler posar a Passeig de Gràcia, unes 30 persones antifeixistes,
segons hem pogut recollir gràcies al testimoni de l’Albert, un jove que anava
entre ells, es van trobar que la BRIMO els van encapsular, els van identificar a
tots/es i poc a poc un cop fet això els van deixar marxar. No es van ni poder
acostar a la paradeta de VOX.

Quan es facin les eleccions al Parlament català traslladades o no al dia 30 de
maig, per motius del Covid-19, alguns potser es posaran les mans al cap d
veure que potser el feixisme ha entrat al Parlament català.

Casal Popular Lina Òdena

Quan parlàvem amb un jove de com l’encapsulaven a Passeig de Gràcia,
posteriorment dues persones més granadetes, vam reflexionar al local de Lina
Òdena sobre la conveniència o no d’aquests actes . Una considerava no fer
cap cas a VOX, o sigui com un Tortosa, el que es va fer a Ciudadanos quan en
les darreres eleccions van visitar aquella ciutat i l’altra el meu cas, qui
defensava que com deien els jovent antifeixistes se’ls ha de fer front sempre.
Si em permeteu us esmentaré dos exemples que justifiquen el meu pensament:

  1. Quan Mussolini el 23 de març de 1919 va refundar el moviment polític
    Fasci italiani di combattimento (Feixistes italians de combat), pel seu
    nom ja es comprenia que farien lluites on convingués contra els seus
    enemics polítics i socials ( que serien els vaguistes reivindicatius i els
    moviments esquerrans). El 1922 en la “Marxa sobre Roma”, Mussolini va
    obligar al rei d’Itàlia Victor Manuel III a lliurar-li el poder com a Duce. Així
    es van alterar les eleccions parlamentàries italianes, va ser assassinat
    Giacomo Matteotti molt crític amb els feixistes, fins que es van prohibir
    tots els partits polítics.
  1. El Tractat de Versalles va ser signat el 28 de juny de 1919 i es va
    convertir en un intent de reconstrucció d’Europa després de la Primera
    Guerra Mundial. Però l’ abolició del Tractat de Versalles obligava que no
    podia haver unificació en un territori comú i un govern per a tots els
    germànics ( “La Gran Alemanya”). Els futurs “aliats” a la Segona Guerra
    Mundial ho van permetre!

El 12 de març del 1932 Àustria va ser annexada al Reich i el 30 de gener
1933 Hitler va ser anomenat Canceller d’Alemanya i el 27 de febrer es
produeix l’incendi del Reichstag ( Parlament, seu de la sobirania
nacional), i, per tant, es la fi de qualsevol tipus de sistema democràtic
que pogués subsistir.

Amb aquests dos exemples documentats podeu pensar que el feixisme se l’ha
de deixar que ni se’l esmenti, que evolucioni per si mateix, però crec que va
creixent, que si suma aquell conjunt de persones que estarien entre els “no
sabe / no opina/no contesta” i s’afegeixen molt sovint a partits guanyadors o
que consideren “útils”.

Si dins dels propis països cadascun haguessin aturat inicialment el feixisme i la
seva nova forma que va ser el nazisme, no haguessin arribat a la Segona
Guerra Mundial, atorgant tants ultimàtums i no complint-los.

Evidentment, això és el punt de vista d’una historiadora que ha estudiat el
passat i veu amb agraïment com molts joves avui agafen el testimoni, d’aquells
que hem lluitat fins on hem pogut i ens considerem antifeixistes.